Ciència per a presidents

Política Científica

Llums i ombres de la R+D europea per a la nova etapa

Les xarxes de recerca d'excel·lència creades a l'empara de la Unió Europea no aconsegueixen tenir vida pròpia i sobreviure. Normalment desapareixen quan conclou el finançament, segons un informe del Tribunal de Comptes europeu. El resultat suposa una mala notícia per a aquest instrument de política científica, ara que Europa es prepara per a una nova etapa de R+D en un marc polític renovat.

Malén Ruiz de Elvira | 17 de novembre de 2009

Un altre informe que analitza igualment els resultats del VI Programa Marc de Recerca i Desenvolupament Tecnològic, de 2002 a 2006, ha confirmat tanmateix que les universitats considerades d'excel·lència han tingut un paper important en aquest programa, i que la seva participació se centra en projectes propers a la frontera del coneixement. I, de moment, mentre es decideix l'acoblament polític de l'estratègia d’R+D a la nova Comissió Europea (CE), el seu president, José Manuel Durao Barroso, ha anunciat la intenció de nomenar un assessor científic per al Govern, que representaria la ciència europea.

El primer informe analitza què ha passat amb les xarxes creades durant el VI Programa Marc. En aquell moment es van posar en marxa dues eines destinades a compensar la fragmentació en la recerca europea: les Xarxes d'Excel·lència i els Projectes Integrats. Entre ambdós, segons dades de la Unió Europea, van acaparar gairebé la meitat del finançament. Segons el Tribunal de Comptes, el programa marc va distribuir 17.000 milions d'euros en aquests dos tipus de poc econòmics projectes, sense fixar objectius clars. Es van finançar 167 xarxes d'excel·lència, amb una mitjana de 7 milions d'euros cadascuna, i gairebé 700 projectes integrats, amb una mitjana de 9,5 per pla.

L'informe de l'Institut de Prospectiva Tecnològica del Centre Comú de Recerca de la CE també es fixa en l’excel·lència. Aquest ha analitzat si se sostenien els arguments que apuntaven l'excés de burocràcia o els criteris d'avaluació dels projectes com a elements de desmotivació en la participació de les millors universitats. A l’informe s’hi assegura que no. Per contra, creu que el Programa Marc té un paper important en el suport a l’excel·lència, que ha estat reforçat amb la creació del Consell Europeu de Recerca.

Objectiu únic

Pel que fa de nou a les xarxes, el Tribunal de Comptes demana a la Comissió Europea que desenvolupi una lògica d'intervenció explícita, amb un únic objectiu, per finançar les xarxes de recerca. La comissió respon al mateix informe que allò que se li demana ja ho ha fet.

No tot és negatiu en l'avaluació de les xarxes d'excel·lència, ja que el Tribunal reconeix que la qualitat del treball realitzat ha estat alta i que va haver-hi cooperació en la creació de nou coneixement. Una enquesta entre els participants a les xarxes també resulta positiva per a aquest programa.

No s’ha aconseguit prou finançament públic i privat per fer cada xarxa autosuficient i capaç de sobreviureNo obstant això, ressalta un resum de l'informe, els grups de recerca, les empreses i les institucions que participaven en cada xarxa d'excel·lència ho van fer de bona gana mentre van disposar de diners europeus, però no s'ha aconseguit prou finançament públic i privat per fer cada xarxa autosuficient i capaç de sobreviure. El VII Programa Marc ofereix la possibilitat d'allargar-ne la vida d'algunes, per a les quals encara hi ha esperances de sostenibilitat, però s'haurà d'estudiar cas per cas. També en aquest programa marc s’hi preveu una avaluació del resultat i l'impacte de cada projecte.

Amb anterioritat a aquest informe, els mateixos participants a les xarxes havien alertat de la manca de voluntat política dels països membres i de les institucions per evitar-ne la seva desaparició. L'informe Marimón ja demanava el 2004 objectius més clars a les dues eines del VI Programa Marc, així com que es fessin més accessibles a les petites i mitjanes empreses. L'objectiu és que s’hi destini un 15% dels fons de R+D, però en el VI Programa Marc només s’hi va adjudicar el 10%, segons tots els indicis, a causa de la dificultat burocràtica implicada.

ASSESSOR CIENTÍFIC Els esforços per cohesionar la recerca europea a través de les xarxes d'excel·lència, entre d’altres instruments, formen part del desenvolupament de l'Àrea Comuna de Recerca, una iniciativa que es va originar a l'Estratègia de Lisboa el 2000. Ara, el comitè creat fa un any per analitzar-ne el progrés ha fet públic aquest informe propi. Hi proposen sis àrees en les quals s'ha de treballar amb certa urgència.

S’hi inclouen la creació d'una estratègia única de recerca; l’enfocament de la recerca cap a les necessitats socials, com la salut i les estratègies energètiques sostenibles; l’augment de la interacció entre ciència i política i entre les institucions i les empreses; i la promoció de la cohesió i l'excel·lència (una cop més) entre els investigadors europeus. Igualment, el consell recomana que se simplifiquin i s'igualin amb urgència les lleis de propietat intel·lectual i els procediments de patents per fer que Europa sigui més competitiva en el marc de la innovació global

A més, els 22 membres del comitè estan d'acord amb la creació d'un lloc d'assessor científic europeu. "La ciència europea ha d'estar representada per una sola veu", ha assenyalat l'hongarès Norbert Kroo a The Scientist. Barroso, per la seva banda, va assegurar al setembre que Europa "necessita una revisió bàsica de la forma en què les institucions europees accedeixen l'assessoria científica i l’utilitzen". Ja hi ha nombrosos comitès i institucions científiques que assessoren als polítics europeus, però la sensació de la pròpia comissió és que, per la seva dispersió, el treball que realitzen no s'aprofita prou. "L'assessor tindria el poder d'aconsellar en l'àmbit científic, i per iniciativa pròpia, al llarg de tot el procés de desenvolupament polític", va explicar Barroso.

Tòpics de l'article