Contràriament a la teoria científica generalitzada que assegura que l’evolució del cromosoma Y dels mamífers s’ha estancat i que inclús podria desaparèixer en algun moment, una nova evidència suggereix que en realitat s’ha produït una evolució bastant ràpida a través d'una contínua renovació. Els resultats han estat publicats a la revista 'Nature'.
A.R. | 14 de gener de 2010
Els investigadors, del Whitehead Institute for Biomedical Research (United States), han extret aquesta conclusió a través de la primera comparació del cromosoma Y sencer d’humans i de ximpanzés. En primer lloc, s’han detectat diferències considerables en ambdues seqüències. Aquestes diferències indiquen que el cromosoma ha evolucionat molt més ràpidament que els seus respectius genomes, a través de 6 milions d’anys.
"La regió del cromosoma Y que està evolucionant més ràpidament és la involucrada en la producció d'esperma", diu Jennifer Hughes, primer autor de l'estudi. "La resta està evolucionant més o menys com la resta del genoma; només un pèl més ràpid".
La seqüència completa del cromosoma Y del ximpanzé és la segona que es du a terme, després que l’any 2003 es realitzés en humans. Els resultats revoquen la idea que el ximpanzé i l’ésser humà tinguin un cromosoma Y molt similar. De fet, difereixen notablement tant en la seva estructura com en el seu contingut genètic. I el ximpanzé, per exemple, ha perdut un terç i la meitat dels gens del cromosoma Y humà (un canvi significatiu en un període relativament curt de temps). Els investigadors sospiten que aquests canvis es deuen a un procés de renovació contínua.
