Tribunes

Terra i Espai

Disminuir Aumentar

Xavier Goula

Cap d'Àrea de Sismologia l’Institut Geològic de Catalunya i Vice-president de la Asociación Española de Ingeniería Sísmica

Terratrèmols d’Haití. Què en podem aprendre?

26 de gener de 2010


Fotografia: United Nations Development
Programme
He escrit el titular en plural per dos motius. En primer lloc, perquè el terratrèmol principal de magnitud 7 (M7) que va sacsejar Haití va estar seguit, durant les 12 hores següents, de 15 rèpliques de magnituds superiors a 5.0. Això vol dir que la primera sacsejada més violenta i a poca fondària, originada per les ones emeses per  una ruptura de falla de més de 100 kilòmetres de llargada (més o menys la distància entre Barcelona i Tarragona), no va ser la última. Les noves sotragades es van produir de forma freqüent, sense pausa. Tot i ser menys violentes, molt probablement van contribuir a acabar de malmetre les edificacions trencades  pel primer sisme.

L’altre motiu per utilitzar el plural fa referència a que, a més de geològic, ha estat un ‘terratrèmol  humà’. La gran destrucció, la pèrdua de vides i la sensació de patir nous moviments ha d’haver estat dramàtica per a tots els supervivents. Mai, crec jo, s’havia viscut una situació tan calamitosa concentrada en tan pocs kilòmetres (sense tenir en compte la destrucció originada pels conflictes bèl·lics).

I és que els danys no els produeixen els terratrèmols en si, sinó les cases on viuen les víctimes. Efectivament, un terratrèmol de M7 a una zona desèrtica no causa danys. Inclús una zona amb construccions ben preparades per resistir-los en causa pocs. Tot i que Haití és un dels països més pobres del món, no és del tot cert que no pugui haver-hi construccions que resisteixin els terratrèmols. El problema és que, a molts països  amb pocs recursos, s’ha abandonat el tipus de construcció tradicional per infraestructures molt poc segures, elaborades amb materials de mala qualitat i poc adaptats per resistir moviments sísmics. Les imatges dels turons de Port au Prince, amb cases fetes de prefabricats de formigó, són colpidores.

La reintroducció de tècniques tradicionals millorades amb noves tecnologies donaria lloc a construccions més resistentsLes construccions tradicionals, en canvi, estan fetes de fusta de palma. Per la seva ductilitat, no haguessin patit danys importants o, en tot cas, el col·lapse no hagués produït la mort de tants habitants, per la lleugeresa dels materials utilitzats. La reintroducció d’aquestes  tècniques tradicionals millorades amb noves tecnologies donaria lloc a construccions econòmiques i, sobretot, resistents als terratrèmols.

Un altre component del desastre d’Haití ha estat la nul·la preparació de la gestió de l’emergència. Un país decapitat, gestionat per l’Organització de Nacions Unides des de fa uns anys, no ha estat capaç de gestionar el desastre. Hem vist l’arribada de molt ajut internacional que no s’ha pogut distribuir, per manca de tot: carreteres transitables, mitjans de transport, combustible, tendes de campanya, metges i infermers. Tristament, la gran mortalitat no l’ha causat només el col·lapse de les construccions: el suport mèdic i els mitjans de rescat que podrien haver pal·liat els danys no han arribat a temps.

Països mediterranis

Què passaria, amb un terratrèmol semblant, als països del nostre entorn? Amb tota probabilitat, el desastre no hagués estat tan enorme. Tanmateix, a Turquia l’any 1999 o a Algèria l’any 2003 s’hi van viure situacions molt complicades i amb moltes víctimes i danys materials. I a Itàlia, un terratrèmol de M6.3 l’any passat va causar destrosses importants a la ciutat de L’Aquila. A part de la potència inferior del terratrèmol i de la menor població de la regió italiana, la diferència més significativa amb Haití va ser que Protecció Civil d’Itàlia té una gran preparació i va tenir una actuació determinant; va limitar els danys  en 300 morts i 50.000 persones sense llar. Val a dir que, nou mesos després del terratrèmol, L’Aquila continua tancada, a l’espera de reforçar gran part de l’edificació antiga i, en particular, el patrimoni cultural. L’hospital regional, a més, continua inhabilitat pels danys soferts.

A Espanya, els terratrèmols son menys freqüents, i  magnituds tan grans com les d’Haití son poc probables. Tanmateix, sismes de M5 o M6 són possibles a certes zones, de manera que és important conèixer bé els riscos. Gràcies a la normativa de construcció sismoresistent, els edificis construïts a partir dels anys 70 estan dissenyats per no col·lapsar davant de terratrèmols de nivells determinats en els mapes de zonificació sísmica. A més, des de fa uns anys, la llei espanyola obliga a les Comunitats Autònomes a la redacció de plans d’emergència en cas de terratrèmols. Així doncs, existeix un cert coneixement del risc i s’han organitzat mitjans per fer front a una emergència d’aquest tipus. En el cas català, des de l’any 2002 existeix el Pla d’Emergències Sísmiques (Sismicat).

L’assignatura pendent dels països de l’entorn mediterrani és reforçar i rehabilitar els edificis anteriors a l’existència de normatives sismoresistents. I això inclou, a més dels edificis d’habitatge, el patrimoni arquitectònic. L’Aquila n’és un exemple flagrant, ja que la destrucció es va concentrar en el parc d’habitatge antic i en el patrimoni arquitectònic.

Pocs països a Europa han començat programes de reforç i de rehabilitació del seu parc d’habitatges. Suïssa i França en són bons models. Allà els plans han permès prendre consciència del risc real. Una anàlisi cost-benefici recomana, així mateix, una inversió a llarg termini per reforçar edificis prioritaris davant les grans pèrdues que suposaria un terratrèmol.

Cal, doncs, prendre consciència, i començar a planificar el reforçament dels edificis antics de les nostres ciutats, tot prioritzant els que poden ser més importants en cas de terratrèmols. Hi destaquen les construccions essencials per a la gestió de l’emergència (hospitals, parcs de bombers, policia) i edificis públics (escoles i centres d’ensenyament).

Comentaris

   
1 comentari

Maria 26/01/2010
Jo posaria en plural HAITíINS. Perquè sembla que hi hagi més d’un país: l’Haití afectat per desastres naturals: 2004 tempesta tropical Jeanne (5.000 morts), 2008 tempesta tropical Fay i huracans Gustav, Hanna e Ike (900 milions d’euros en pèrdues), 2009 terratrèmol actual. I l’altre Haití que abandera rentar-se les conciències: la descoordinació de les organitzacions internacionals d’ajuda humanitària durant cada un dels desastres NO ES POT TOLERAR: on la despesa de milers de milions d’euros sense cap tipus de planificació ajuda augmentar la corrupció del país. L’adopció de criatures haitianes com a negoci de subsistència d’una bona part de la població. Potser dels terratrèmols no en som responsables, però dels haitíins SI.

 
Global Global

www.antibloc.com

RSS

Global Talent - Pg.Lluís Companys,23 - 08010 Barcelona - Tel: 932687700 - info@globaltalentfcri.com

Lloc Web optimitzat per: ie7, ie8, firefox, chrome, safari. Properament ie6