Tribunes

Societat de la Informació

Disminuir Aumentar

Alfred Comín

Periodista TIC

Obrir-se pas a cops d'innovació disruptiva

27 de gener de 2010


Fotografia: Tiger Pixel
Els grans proveïdors globals de Tecnologies de la Informació (TI) tenen tots els recursos, des dels financers al talent, passant pels clients o els centres de vigilància tecnològica. IBM és el primer enregistrador mundial de patents; Microsoft diu liderar el top mundial de despeses en R+D; i Oracle, HP i tots els grans proveïdors globals de TI dediquen quantioses sumes a renovar el seu catàleg. Cap d'ells, però, va poder evitar, a la dècada dels 90, que dues companyies s’escapessin del seu control: la veterana i innovadora Apple i la jove Google Inc., fundada per Larry Page y Sergey Brin el 1998.

El 2009, onze anys després, la segona ja facturava 23.650 milions de dòlars. Aquest desembre el seu motor de cerca acaparava, segons Nielsen, el 67% del total de les recerques fetes als Estats Units. I el nombre d’usuaris que utilitzen les solucions i serveis de la companyia es dispara, bàsicament gràcies al boca-orella, tot i que el model de negoci de Google és precisament la publicitat.

Els fets parlen per si sols. Un exemple és el seu servei de correu electrònic. L’any 2004, la majoria d'ofertes de pagament (inclosos els de les operadores) oferien encara un correu patètic, però Google va trencar aquell any les regles del joc amb Gmail, un correu web fiable, gratuït, eficaç, fàcil d'utilitzar, amb una publicitat discreta i més espai del que l'usuari normal podia necessitar. Una filosofia similar es repeteix a la resta de productes i aplicacions en línia, accessibles des d’equips Windows, Mac i Linux i els diferents navegadors web.

Amb el servei en tres dimensions (3D) de Google Earth, la companyia va posar potes enlaire el mercat dels serveis geogràfics. Amb Picasa va trobar una bona fórmula de retoc i compartició d'àlbums fotogràfics. La missatgeria electrònica Google Talk, Google Maps, el servei d'agenda Calendar, el cercador Google Desktop... Alguns dels serveis han fracassat, però la majoria ha tingut un èxit notable.

El sistema operatiu mòbil de codi obert Android; del navegador Chrome; de la plataforma col·laborativa Google Wave; del servei gratuït de redirecció de trucades telefòniques, Google Voice; de Nexus One, el primer terminal que opera amb Android; i, més recentment, del servei telefònic Near me now per iPhone i Android. Les presentacions de tots aquests serveis il·lustren l'expectació mundial que desperten els anuncis de l’empresa entre els mitjans i els usuaris, així com el nerviosisme dels rivals.

És difícil que les empreses consolidades permetin la maduració d’innovacions dràstiques"Allà, mai no hi he sentit un no es pot", escriu al seu bloc Eduardo Manchón, cofundador de Panoramio, una companyia adquirida per Google. Tot apostant per les innovacions disruptives, el jove gegant de Califòrnia ha demostrat que les coses es poden fer d'una altra manera, i que cal posar el focus en el binomi innovar a fons i pensar en els usuaris. Aquests aviat s’hi han acostumat, i porten cada cop pitjor que una aplicació els demani de forma reiterada el número de llicència, que se’ls obligui a inserir el CD del sistema operatiu per actualitzar una impressora, que un sistema de verificació ‘antipirateria’ penalitzi especialment els usuaris legals. En aquest sentit, ara rebutjarien aquella pràctica neofeudal, la de l'Office 2003 de Microsoft, que bloquejava la informació propietat de l'usuari quan aquest canviava una peça de hardware del seu ordinador.

No es tracta només de comoditat i gratuïtat, tot i que també. La filosofia de Google atreu per les seves possibilitats, perquè el codi obert obre portes a altres desenvolupadors, fa obsoletes les males pràctiques dels proveïdors, no obliga a canviar de sistema operatiu i entronca amb la tendència de buscar alternatives als onerosos models de negoci basats en la venda de llicències.

A la dècada dels 90, el gran somni dels tècnics ambiciosos era treballar encara a Redmond, amb el gegant de les finestres. Al final de la dècada que acabem d’abandonar, la companyia de Mountain View ocupa 12.000 empleats i rep 100.000 currículums mensuals. La crisi econòmica l'ha afectat molt menys que als seus rivals (els seus beneficis van augmentar un 54% l’any 2009), i la seva maquinària de fabricació d’aplicacions segueix a ple rendiment. Als blocs especialitzats en l’ecosistema de Google no els falta mai material. Els analistes preveuen que l'ús corporatiu dels productes de Google es generalitzi, i l’empresa comença a diversificar-se en mercats com el de l’energia elèctrica.

El terme Google ha estat elegit (amb tota justícia) per l'American Dialect Society com el més rellevant de la primera dècada del segle XXI. Tanmateix, i per descomptat, la companyia no és cap ONG, i no li manquen aspectes menys honorables. Les organitzacions que vetllen per la privacitat es pregunten si aquesta multinacional, que assegura que la seva missió és “organitzar la informació mundial”, pot esdevenir el ‘Gran Germà’ del segle XXI. Google, que es prepara per gestionar 10 milions de servidors, ho sap tot, de les aficions i interessos dels seus usuaris, de la seva agenda, del contingut dels correus i de les seves cerques...

Com passa amb tot líder, els seus fronts es multipliquen, des de plets amb editors de llibres i mapes al recent xoc amb el govern xinès. Ha de tenir molt en compte noves lleis i recomanacions, com la de la Comunitat Europea, que desitja que els temps de conservació de dades dels cercadors es redueixin a sis mesos.  Són qüestions importants, sens dubte, però el que importa ara i aquí és què pot ensenyar la trayectoria de Google a les nostres pròpies empreses.

Per què els gegants de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) no van comprendre les possibilitats de la tecnologia que tan bé va aprofitar Google? La història de les TIC és plena de casos de miopia. Adobe, per exemple, va néixer de la mà de dos ex empleats d’IBM, a qui la direcció va rebutjar la idea.

Els estudiosos del concepte de la tecnologia disruptiva, com Clayton Christensen, expliquen que és difícil que les empreses consolidades permetin la maduració d’innovacions dràstiques. Atès que "les innovacions disruptives tenen moltes possibilitats de quedar asfixiades a les grans organitzacions per activitats més rendibles", Josep Valor, professor de l’IESE, recomana "crear un espai en què el nou projecte pugui desenvolupar-se amb pressupost i responsables propis fins que la innovació disruptiva pugui competir amb el seu germà gran".

En aquests moments, potser una innovació  disruptiva està sent ofegada en alguna de les nostres empreses. De la capacitat d'evitar-ho a temps en depèn el seu futur. El de tots nosaltres, de fet.

Comentaris

   
1 comentari

Montse 31/01/2010
Un petit apunt,Nexus One, serà el primer terminal que operarà amb Android 2.0 . Actualment n´existeixen operant amb Android 1.6

 
Global Global

www.antibloc.com

RSS

Global Talent - Pg.Lluís Companys,23 - 08010 Barcelona - Tel: 932687700 - info@globaltalentfcri.com

Lloc Web optimitzat per: ie7, ie8, firefox, chrome, safari. Properament ie6