Perfils

Bioquímica

Margarita Salas (1938, Canero [Asturies]) ha fet molt per a la ciència espanyola. De fet, tot i passar un grapat d’anys investigant als Estats Units, va decidir tornar al seu país natal (1967) en considerar que a Espanya hi quedava molt per fer en ciència. Juntament amb Eladio Viñuela, marit i company infatigable de treball, van engegar una carrera de recerques que finalment ha acabat fent escola. Aquesta l’ha portat ser reconeguda mundialment: ha arribat a ser membre de l’American Academy of Arts and Sciences (2007), un honor del qual poca gent pot gaudir. A més, és la primera dona espanyola que forma part de la citada acadèmia.

El currículum de Margarita Salas és realment extens, difícil de resumir en pocs paràgrafs, i és que la seva carrera professional, molt lligada a la personal, ha estat molt àmplia. Llicenciada en ciències químiques a la Universitat Complutense de Madrid, va dur a terme després una tesi doctoral en bioquímica sota el comandament d’Alberto Sols (1961), per després aventurar-se cap a Nova York a fer un postdoctorat. La proposta de marxar li va venir directament de Severo Ochoa.

La seva estada al departament d’Alberto Sols produiria un canvi a la seva vida, ja que es retrobaria amb Eladio Viñuela, amb qui es va acabar casant. A partir d’aquest moment, la vida personal i professional de Margarita Salas va quedar lligada a la d’Eladio Viñuela. Després del doctorat, tots dos van fer les maletes i van marxar a investigar al departament que Severo Ochoa tenia a Nova York, on van passar tres anys.

L’any 1967, la parella va decidir provar sort a Espanya. Gràcies al finançament americà van iniciar una nova etapa d’investigacions al Centre d’Investigacions Biològiques del CSIC. I van tenir sort. Ben aviat les subvencions estatals per a la recerca científica van començar a arribar, i la difícil tasca que havien iniciat va començar a donar fruits. Tenien alumnes, podien investigar i, el més important, descobrien. Salas considera que la gran aportació que van fer va ser el descobriment de l’ADN polimerasa.

Salas i Viñuela començaven a tenir prestigi. I amb aquest una nova etapa de càrrecs científico-administratius. Margarita Salas va accedir a presidir diverses societats i centres. El primer va ser la presidència de la Sociedad Española de Bioquímica (1988). Després, una quantitat de nomenaments més que arriben fins avui, entre els quals la direcció del Centro de Biología Molecular Severo Ochoa (1992) i la participació en acadèmies i societats: membre de la Junta de Govern del CSIC i, des de 1997, del seu Consell Rector, de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, la Real Academia Española de la Lengua, l’Acadèmia Europea de Ciències i Arts, l’American Academy of Microbiology, l’American Academy of Arts and Sciences i presidenta de la Fundació Severo Ochoa.

Al llarg de la seva vida, Salas ha tingut dues lluites. Per una banda, la lluita per fer d’Espanya un país on la ciència sigui una de les bases per al seu desenvolupament. En segon lloc, i més lligat a la seva trajectòria professional, el fet de ser dona, que l’ha dut a més d’un conflicte personal important. Sigui com sigui, Margarita Salas ha aconseguit el que moltes dones de la seva època haurien volgut: un paper absolutament rellevant en un món considerat d’homes. Per sort, les coses han canviat.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

0 comentaris

Relacionat

Margarita Salas

Perfils

Bioquímica

Hauries d´instal.lar el plug-in del flash... Descarregar plug-in de Flash

Comentaris

Enviar a un amic

Relacionat

Documental: "No he hagut de sacrificar res a la meva vida per fer recerca"

Links relacionats

Relacionats secció

Relacionats Global