Tribunes

Societat de la Informació

Disminuir Aumentar

Esther Mitjans Perelló

Directora de l’Agència Catalana de Protecció de Dades

El dret a la protecció de dades a l'Europa actual

29 de gener de 2010


Fotografia: palomitasymaiz
Des de l’any 2007, l’Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) ha participat en la celebració anual del Dia Europeu de la Protecció de Dades. Aquesta jornada se celebra cada 28 de gener, data que commemora l’aniversari de l’aprovació del Conveni 108/1981 del Consell d’Europa, per a la protecció de les persones en relació al tractament automatitzat de dades de caràcter personal.

L’APDCAT s’ha adherit des del principi a aquesta celebració, amb l’organització d’activitats al voltant de temes diversos. El primer any es van analitzar les perspectives de futur de la protecció de dades en el marc de la Unió Europea (UE); el 2008 s’hi va continuar incidint, amb una jornada sobre l’evolució de la protecció de dades en una societat amb fluxos informatius continus i intensos; i l’any 2009 ens vam centrar en l’anàlisi dels diferents textos normatius que, d’una manera o d’una altra, han regulat aquesta matèria: el Conveni 108/1981, el Programa de l’Haia, de l’any 2004, el Tractat de Prüm i, finalment, la Decisió marc 2008/977.

Com que un dels principals objectius de la celebració d’aquest dia és donar a conèixer el dret a la protecció de dades al conjunt de la població, aquest any 2010 hem volgut centrar l’atenció en com l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa (1 de desembre de 2009), pot incidir en l’evolució del dret a la protecció de dades.

Amb aquest Tractat, es dota la Carta dels Drets Fonamentals de la UE de caràcter vinculant. Proclamada a la cimera de Niça el 7 de desembre de l’any 2000, és el primer text adoptat formalment per la UE en què es recullen de manera sistemàtica els drets fonamentals. En concret, a l’article 8 s’hi regula el dret a la protecció de dades, que permet a cada persona controlar l’ús que tercers, tant administracions públiques com empreses privades, fan de les dades que es refereixen a la seva vida.

Noves tecnologies

El dret a la protecció de dades, que encara avui segueix sent un dret poc conegut, adquireix més força amb l’avanç de les noves tecnologies, com a element de garantia de valors importants per a les persones: dignitat, llibertat i seguretat. Tots ells entronquen de forma directa amb els principis de democràcia i Estat de Dret, reconeguts com a base de la UE al mateix preàmbul de la Carta.

La gran majoria creiem que allò que fem a Internet no existeix, no té efectes ni conseqüències i no ens pot afectarLes noves tecnologies avancen cada dia de manera insospitada. Les incorporem al nostre dia a dia, per posar un exemple, amb les xarxes socials tipus Facebook, Tuenti i d’altres que es van generant de manera espontània. La gran majoria creiem que allò que fem a Internet no existeix, no té efectes ni conseqüències i no ens pot afectar. En realitat, però, tot el que hi diem o ensenyem, de nosaltres, de la nostra família, dels amics, forma part de la nostra realitat. Per tant, hem de ser conscients que allò que no faríem o diríem al món físic no ho hauríem de fer tampoc a Internet.

Això, que només és un exemple del món global en què vivim, on conceptes com el de temps o d’espai han desaparegut, ens demostra que el dret a la protecció de dades adquireix cada dia més importància com a eina de garantia de la nostra vida.

Ja en les jornades dels anys 2008 i 2009, des de l’APDCAT ens preguntàvem fins a quin punt podíem afirmar que la societat coneixia els riscos derivats de les noves tecnologies, o les possibilitats de protecció que brinda el dret a la protecció de dades. Aquest debat continua, avui, plenament vigent. En aquest sentit, les autoritats de protecció de dades d’arreu del món treballen en el desenvolupament d’uns estàndards internacionals de protecció de dades que defineixin un conjunt de principis i drets que garanteixin l’efectiva i uniforme  protecció de la privacitat. És per aquest motiu que l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa té una rellevància especial, per al reconeixement efectiu d’aquests drets i per la necessitat que existeixi una autoritat independent encarregada de vetllar pel seu respecte.

És obvi que cal una regulació que doti de certes garanties els fluxos internacionals de dades. Tanmateix, des de la UE no podem oblidar que hi ha uns mínims que s’han de respectar. Potser un dels principis primordials és el dret d’informació: quan alguna entitat vulgui tractar les nostres dades ens ha d’informar de diverses qüestions: qui és, per a què les vol tractar, a qui les donarà o quines facultats de control tenim. Així mateix, ens ha d’atorgar el dret a accedir a les dades de què disposa l’entitat, a rectificar-les si són incorrectes, a cancel·lar-les si ja han complert la seva finalitat i, fins i tot, a oposar-nos al seu tractament quan hi ha motius fonamentats.

Hi ha un altre gran principi que ha de regir el tractament de les dades, el principi de finalitat: les dades només es poden tractar per a les finalitats per a les quals van ser recollides. Si aquestes es volen modificar, cal que se’ns torni a demanar el consentiment o, com a mínim, que se’ns informi d’aquesta circumstància.

En definitiva, és imprescindible reforçar el coneixement i la consciència respecte del dret a la protecció de dades, per garantir valors com la dignitat i la llibertat. Sense aquests valors, els éssers humans perden aquesta condició i passen a ser allò que volen els altres.

Comentaris

   
0 comentaris
 
Global Global

www.antibloc.com

RSS

Global Talent - Pg.Lluís Companys,23 - 08010 Barcelona - Tel: 932687700 - info@globaltalentfcri.com

Lloc Web optimitzat per: ie7, ie8, firefox, chrome, safari. Properament ie6