Ciència per a presidents

ciència per a presidents

Biomedicina i biologia molecular

Disminuir Aumentar

Xina i cèl·lules mare, creix la polèmica

Augmenten els dubtes sobre l'aplicació de teràpies biomèdiques d'origen xinès

En només vuit anys, els investigadors xinesos han multiplicat per 30 el nombre d'articles sobre cèl·lules mare i medicina regenerativa en revistes científiques d'abast internacional, i ja publiquen més que els del Canadà o Austràlia. Amb 1.116 articles el 2008, ocupen el cinquè lloc a tot el món, per darrere dels Estats Units, Alemanya, el Japó i el Regne Unit.

Malén Ruiz de Elvira | 2 de febrer de 2010


Fotografia: The Journal of Cell Biology
Durant aquests anys, el Govern xinès ha fet un gran salt endavant en R+D, ja que ha multiplicat per prop de vuit la inversió i està finançant de manera prioritària les àrees de cèl·lules mare, enginyeria de teixits i teràpia gènica; també decideix, però, com la gasta. El finançament públic, la major part, està molt dirigida al desenvolupament d'aplicacions i productes clínics. El 78% dels diners destinats a medicina regenerativa es reserva per al desenvolupament de productes i el 16,8%, a recerca aplicada.

El panorama és esperançador per al gegant asiàtic, però aquest ràpid creixement no està exempt de problemes, segons els membres d'un institut de la Universitat de Toronto (Canadà), que analitzen la situació d'aquest camp a la Xina amb dades de primera mà. Per a la seva anàlisi, s'han entrevistat amb investigadors, reguladors, polítics, metges i directius d'empreses. El resultat és el primer examen detallat de la Xina com a potència emergent, expliquen els signants de l'estudi del McLaughlin-Rotman Centre for Global Health, publicat a la revista Regenerative Medicine.

Èxit sense resultats

El principal problema al qual fan referència els investigadors és la implantació de teràpies i productes sense resultats encara concloents. Un exemple és la teràpia gènica. A la Xina s'hi han aprovat les dues primeres que es comercialitzen a tot el món, destinades a reduir la mida de tumors de cap i coll i destruir cèl·lules tumorals, respectivament. Alguns investigadors xinesos creuen que s'ha anat massa de pressa, sense esperar a tenir proves clares que certifiquin que els seus beneficis mèdics superen els d'altres opcions terapèutiques.

S'ha criticat que la causa de l'avenç xinès en cèl·lules mare pugui ser normes més permissives i no obligatòriesUn altre cas és l'elevat nombre d'hospitals (més de 200) que realitzen teràpies de cèl·lules mare, desenvolupades majoritàriament per empreses i sense eficàcia provada, i que far augmentar cada any el turisme mèdic. Són tractaments per a un ampli ventall de malalties, des de l’atàxia a la diabetis, el Parkinson, l'autisme o l'esclerosi múltiple. "No hi ha resultats d'assaigs clínics ni articles científics revisats per parells que avalin aquestes teràpies", afirmen els autors de l'estudi. El maig de l’any 2009, el Govern les va regular per llei i, des d'aleshores, s'exigeix dur a terme assaigs clínics abans de la seva aplicació. Tanmateix, almenys fins ara, la situació no sembla haver canviat molt.

Les lesions de medul·la espinal constitueixen un dels focus importants i més polèmics de l'esforç xinès en medicina regenerativa. En un institut de Pequín injecten cèl·lules de fetus com a tractament, i han publicat resultats en revistes internacionals, però aquests no són concloents. L'eficàcia en humans, una cop més, no està provada.

Dubtes sobre la regulació

Científics d'altres països han criticat que l'avenç xinès en cèl·lules mare i medicina regenerativa vingui motivat, en la seva opinió, al fet que les normes que regulen aquest camp són més permissives que en d’altres països i no són obligatòries. Els autors de l'estudi assenyalen que això no és del tot cert, ja que les normes són molt similars a les que s'apliquen al Regne Unit, una pèl més permissives que les espanyoles.

Al país asiàtic s’hi permet la clonació terapèutica i l'ús d'embrions descartats o procedents d'avortaments, així com els creats per clonació. No obstant això, al contrari que en la major part de països, a la Xina hi està permès un tipus de clonació que implica la fusió de material genètic humà amb òvuls animals. No es permet, en canvi, la clonació reproductiva, la recerca amb embrions de més de 14 dies, la fertilització entre espècies diferents i la implantació, a l’úter humà o animal, d'embrions creats per a investigació.

Hi ha més diferències, aquest cop culturals. A la cultura xinesa, la noció que l'embrió és una persona no té cabuda, "així que la creació i l'ús dels embrions no es troben tan constrets pels problemes ètics tan debatuts en altres zones del món", expliquen els autors.

S’albiren altres problemes potencials. Alguns científics xinesos opinen que s'està fomentant massa la recerca aplicada i el desenvolupament en detriment de la recerca bàsica, a la qual només es dedica, com a mitjana de totes les àrees, el 5,2% del pressupost d’R+D, i que a curt termini aquest defecte frenarà les aplicacions. Un exemple important és que es dedica molt poc a intentar conèixer les bases del control de la diferenciació de les cèl·lules mare.

ENTRE L'ESCEPTICISME I LA SUSPICÀCIA La situació actual a la Xina es basa en una llarga tradició de recerca en reproducció i clonació animal, que va néixer el 1963 quan Dizhou Tong va clonar una carpa, el primer peix i el segon animal clonats a tot món. Un altre factor important en els darrers anys ha estat la recuperació per al país d'un elevat nombre d'investigadors formats a l'estranger i la construcció de grans estabularis de primats.

No obstant això, el ràpid creixement dels resultats sobre medicina regenerativa a la Xina produeix encara un cert escepticisme tant a la resta de les potències científiques com a revistes que han de publicar-los. En part, aquesta desconfiança es deu a l'augment en el nombre de casos de mala conducta, plagis i frau descoberts els últims anys, i en la manca de seguretat en els mecanismes oficials d'aprovació de noves teràpies i medicaments. Els investigadors saben que, sense reconeixement internacional, és com si el seu treball no existís, però els problemes són greus. "És el yin-yang d'una potència científica barrejada amb polèmiques aplicacions clíniques de teràpies que utilitzen cèl·lules mare", resumeix Peter A. Singer, director del centre McLaughlin-Rotman. "El panorama és, per ara, ambigu. Tanmateix, donades les mesures que s'estan implantant, en el futur es pot esperar que la ciència augmenti i la polèmica disminueixi".

Comentaris

   
0 comentaris
 
Global Global

www.antibloc.com

RSS

Global Talent - Pg.Lluís Companys,23 - 08010 Barcelona - Tel: 932687700 - info@globaltalentfcri.com

Lloc Web optimitzat per: ie7, ie8, firefox, chrome, safari. Properament ie6