Ciència per a presidents

ciència per a presidents

Empresa

Disminuir Aumentar

Innovar en temps de crisi

Les grans empreses persegueixen la ciència de frontera i els grans reptes del planeta per innovar

No és fàcil encertar amb la recepta de la innovació, i molt menys en temps de crisi com els actuals. Però per a qui viu de vendes multimilionàries, mantenir alt el pavelló de l'R+D és gairebé una obligació, si vol conservar una posició de privilegi i posicionar-se per al futur amb independència dels mals números d'un parell d'exercicis. Són els alts percentatges d'inversió en la generació de coneixement i la seva transformació en producte, tecnologia o serveis, els elements amb què les grans companyies afronten els mals temps. Una cosa així com “qui bé sembra avui, bé cull demà”.

Xavier Pujol Gebellí | Ludwigshafen | 4 de febrer de 2010

BASF, el gegant químic alemany, és una de les ‘grans’ que ha optat de forma decidida per aquesta via. Fundada el 1865, i reinventada després de la seva destrucció total pels bombardejos de les forces aliades durant la II Guerra Mundial a partir del concepte de gestió integral, la companyia afronta ara, amb una enorme planta que acull més de 30.000 empleats a Ludwigshafen (entre Manheim i Heidelberg), el repte de renovar el seu porta foli tot incorporant un concepte innovador: open innovation.

Com generar innovació en temps com els actuals? Andreas Kreimeyer, director executiu de BASF, ho explica amb xifres: 1.380 milions d'euros injectats el 2010 a l'àrea d’R+D que se sumen a quantitats gairebé idèntiques el 2009 i el 2008. Aquestes xifres suposen prop de 4.000 milions d'euros en recerca i transferència de tecnologia en només tres exercicis. Segons els plans de la companyia, cadascun d’aquests hauria de reportar un retorn de la inversió d'entre 6.000 i 8.000 milions d'euros en un termini proper als cinc anys.

"Només amb un flux continuat d'innovacions podem aplicar avantatges competitius de forma consistent i mantenir un creixement orgànic", va declarar Kreimeyer en conferència de premsa a la seu de BASF a Alemanya. Segons ell, compartit del tot per altres companyia de grans dimensions amb independència del sector de negoci, donar continuïtat a estratègies d'inversió en ciència i tecnologia "és positiu tant en els bons moments (econòmics) com en temps de crisi".

Tendències globals

La clau és com generar innovació, en què destinar-la i com utilitzar els diners per tal que doni els fruits esperats. Henry Chesbrough va encunyar el 2006 el terme open innovation. Director de l'àrea amb aquest mateix nom a la Haas School of Business de la Universitat de Califòrnia a Berkeley (Estats Units), Chesbrough va formalitzar en un llibre els mecanismes col·laboratius que afavoreixen la generació de coneixement i el seu flux entre diferents actors en qualsevol organització, ja siguin interns o externs. Aquest llibre s'està convertint en una de les bíblies de la innovació.

El treball de Chesbrough estableix una imitació de guia pràctica per organitzar els fluxos creatius i organitzatius que tenen com a objectiu promoure la innovació. De manera sintètica, dóna caràcter formal al que tradicionalment han estat fent empreses o institucions quan signen convenis de col·laboració amb assessors, investigadors o proveïdors de serveis basats en el coneixement, i l'eleva a la categoria de decisió estratègica.

L'orientació al mercat com a motor de la innovació està deixant pas a l'anàlisi dels grans reptes del planetaUn cop vist el mètode, en aquest cas la col·laboració amb agents interns i externs com a estratègia, s'ha de decidir en què i per a què es col·labora. I és aquí on sorgeix de nou una coincidència que mai és casual als consells d'administració de les grans companyies: l'orientació exclusiva al mercat com a motor de la innovació està deixant pas a l'anàlisi dels grans reptes del planeta, des dels de caràcter estrictament social, als energètics o als alimentaris o de necessitats de salut. És en aquests entorns, als quals els experts anomenen megatrends, on les grans companyies esperen trobar productes o serveis innovadors. És cap aquí, en definitiva, on es concentren unes inversions que pretenen unificar productes i necessitats en un món globalitzat, bé sigui en big pharma, en biotecnologia, en química, en energia o en automoció.

Els global megatrends, en el cas de BASF, es resumeixen en forma de preguntes clau. Per exemple, quants cotxes i de quin tipus han de circular a les ciutats del futur; a quantes persones pot alimentar l'actual model d'agricultura; quanta energia necessitem per mantenir el nostre actual nivell de benestar i a quins costos. Cal afegir una qüestió essencial a aquestes preguntes: què pot aportar una companyia química per obtenir una resposta que uneixi coneixement, negoci i desenvolupament i pugui transformar-se en innovacions que puguin aspirar fins i tot a ser disruptives?

El gegant químic alemany, assegura Kreymeyer, pot aportar "coneixement i esforç inversor" en biotecnologia, nanotecnologia, gestió i eficiència energètica, i nous materials. Totes elles són àrees que formen part del capítol inversor prioritari del 7è Programa Marc de la Unió Europea. També es troben inscrites a les grans línies de recerca bàsica i aplicada dels grans pols de coneixement mundials, inclosos els de les dues costes nord-americans, els europeus o els circumscrits a les economies asiàtiques emergents. Per tant, li afegeix un element clau en el món dels negocis, el factor d'oportunitat.
SINERGIA MUNDIALBASF es considera l’ empresa química més gran del món. Suma 97.000 empleats amb els quals, a finals de l’any 2008, va assolir una facturació de 62.000 milions d'euros. Referir-se a aquesta companyia és equivalent a parlar dels grans de la informàtica o del sector farmacèutic.

Prop d’un terç dels seus 30.000 empleats a la seva seu de Ludwigshafen es dediquen a tasques d'R+D. En concret, 9.300 persones, entre enginyers, investigadors i desenvolupadors. Amb ells ha definit un catàleg de projectes de recerca format per 3.300 títols de més o menys envergadura, tots amb l'objectiu de transformar-se en oportunitat de negoci. La direcció de la companyia entén que l'única manera d'abordar els reptes i la seva transformació, el que convencionalment entendríem com a transferència de coneixement i tecnologia com a vehicle per arribar al mercat, només és possible mitjançant mecanismes que assegurin el flux intern d'informació i sinergies amb centres de coneixement de tot el món.

El prestigi i la solidesa de la multinacional alemanya li ha permès assolir nous models de col·laboració amb centres de la reputació de la Universitat de Harvard o la Universitat de Heidelberg, sota fórmules de l'estil ‘campus industrial’. En els dits models, i en moltes altres col·laboracions, es desenvolupen productes associats a química electrònica,  biofilms, plantes pilot per a la captura de CO2, elements destinats a facilitar la mobilitat i la comunicació, plàstics d'utilitat per a l'agricultura, nous desenvolupaments d'interès en nutrició o nous polímers destinats a la construcció, l'automoció, l'aeronàutica, la indústria farmacèutica i la biotecnologia.

Comentaris

   
0 comentaris
 
Global Global

www.antibloc.com

RSS

Global Talent - Pg.Lluís Companys,23 - 08010 Barcelona - Tel: 932687700 - info@globaltalentfcri.com

Lloc Web optimitzat per: ie7, ie8, firefox, chrome, safari. Properament ie6