Corresponsalies

corresponsalies

Geologia

Disminuir Aumentar

Zigor Aldama

Corresponsal

Àsia

Tecnologia per eludir la fúria de la Terra

8 de febrer de 2010

Les plaques tectòniques es freguen, se solapen o topen. És inevitable. Ho fan a diversos quilòmetres de profunditat, a les entranyes de la Terra. L'ona sísmica es propaga a una velocitat de quatre quilòmetres per segon, 13 vegades la del so. Així, passen pocs segons fins que els sismògrafs es disparen, tot dibuixant una espectacular serralada allà on hi havia una línia recta. Amenaça la tragèdia. Si el moviment tel·lúric es dóna sota terra ferma, no es podrà fer gaire cosa. Només és possible mitigar la devastació d'un terratrèmol amb edificis sòlids i un minuciós treball de prevenció. Però si el tremolor es produeix sota el llit marí, les terribles conseqüències poden evitar-se gairebé per complet. En teoria, és clar.

Alguns sismes submarins, sobretot aquells en què una placa s'introdueix sota una altra tot provocant un sobtat desnivell, desencadenen tsunamis com el que fa poc més d'un lustre va escombrar la costa d'una dotzena de països al llarg de l'Oceà Índic. La pitjor catàstrofe natural que es recorda va ser provocada per un sisme de força 9,15 i va deixar més de 226.000 morts escampats per una dotzena de països. L'onada va causar víctimes fins i tot a Somàlia, i va provocar una destrucció sense precedents. Prop d’1,8 milions de persones van ser desplaçades dels seus llocs d'origen, i centenars de pobles van desaparèixer del mapa. Afortunadament, tot i les crítiques a la fase inicial, la major operació d'ajuda humanitària de la Història ha fet efecte, i gairebé tota la població afectada compta ja amb un habitatge sòlid.

No obstant això, el treball per prevenir un tsunami de conseqüències tràgiques no s'ha acabat. En aquests moments, una catàstrofe com la de fa cinc anys podria repetir-se, tot i que potser en una escala menor. Encara no hi ha cap sistema d'alerta primerenca de tsunamis fiable i ràpid a l'Índic. I tot malgrat que, a principis de l’any 2005, es va prometre que la zona comptaria amb una xarxa com la que protegeix el Pacífic, que té el seu centre neuràlgic a Hawaii i del qual depenen la seguretat del Japó i els Estats Units, dos països amb prou recursos com per pagar-la.

No obstant això, ni tan sols el Centre del Pacífic va ser capaç d'evitar la tragèdia a principis de l’octubre passat a Samoa, unes illes que queden sota la seva protecció, tot i funcionar a la perfecció. El tsunami viatja a una velocitat que oscil·la entre els 500 i els 1.000 quilòmetres per hora, massa com per aconseguir que l'alarma arribi a la població si l'epicentre del sisme submarí es troba situat prop de la costa. En el cas de Samoa, aquest es va ubicar a 200 quilòmetres, una distància que l'onada gegant pot recórrer en només 15 o 20 segons. El so de les sirenes va retrunyir ja entre la runa.

En el cas que es repetís un sisme submarí idèntic al de fa cinc anys, el tsunami arribaria a Sumatra en un màxim de cinc minuts. El nou centre sismològic de l’Índic registraria el moviment tel·lúric al cap de pocs segons i es mantindria alerta; mentrestant, el sensor situat al fons marí enviaria cada 15 segons informació sobre la pressió de l'aigua, les boies que conformen el sistema d'alerta rebotarien via satèl·lit aquests senyals sobre els canvis al nivell del mar i, finalment, el centre emetria una alerta de tsunami. Si tot va bé, aquest avís es pot donar en un minut. És temps suficient per salvar la població? "Potser no per a aquells situats al primer front, però sí per aquells països més allunyats de l'epicentre", explica a aquest corresponsal Agron Dragaj, director d'ACNUR  a Jaffna, Sri Lanka, una de les zones més afectades per la tragèdia del 'gran tsunami'.

La fúria del mar trigaria entre 15 i 20 minuts en arribar a les paradisíaques platges de Tailàndia i de l'antiga Ceilan, i una mica més en impactar contra l'Índia. Però "el problema és com traslladar aquesta alarma que sorgeix d'un ordinador a qui viu en cabanes sense electricitat, així com aconseguir que es desplacin a una zona segura", comenta Dragaj. "I fer-ho en 10 minuts com a màxim, és clar".

El 14 d'octubre passat, el Sistema d'Alerta Ràpida de l'Índic, que ha costat uns 150 milions d'euros, va dur a terme el primer simulacre total de tsunami, en què van participar els 25 països que es beneficien del projecte. Tot va funcionar bé, i els organismes que formen part de la cadena es van comportar de forma satisfactòria: a Sumatra van sonar les sirenes situades a la costa i les mesquites van llançar missatges d'alarma, Tailàndia va activar la 'fase dos' que precedeix a l'evacuació, i Sri Lanka va evacuar un miler de persones. Això sí, tots estaven sobre avís del simulacre i, en el cas de l'antiga Ceilan, el procés es va allargar gairebé una hora. Milers de persones haurien mort. Una altra vegada. Sens dubte, cal afinar la tecnologia i dotar els països menys desenvolupats dels mitjans necessaris perquè, ja de veritat, es pugui eludir la fúria de la Terra.

Comentaris

   
0 comentaris
 
Global Global

www.antibloc.com

RSS

Global Talent - Pg.Lluís Companys,23 - 08010 Barcelona - Tel: 932687700 - info@globaltalentfcri.com

Lloc Web optimitzat per: ie7, ie8, firefox, chrome, safari. Properament ie6