Actualitat

Epidemiologia

Radiacions i malalties, a estudi

El risc de l’exposició a radiacions ionitzants en dosis altes és ben conegut pels científics. Però què passa amb l’exposició en baixes quantitats? Aquesta és la gran pregunta que pretén respondre el projecte europeu DoReMi al llarg dels propers sis anys. El Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (Barcelona), per ara l’única entitat espanyola participant, ha acollit la primera reunió per donar el tret de sortida.

Patricia Morén | 8 de febrer de 2010

Fotografia: Blatant News

Millorar la protecció de la població davant de les emissions radioactives a dosis baixes és la gran fita del projecte europeu DoReMi. Des d’ara i fins a l’any 2016, els científics que hi estan implicats treballaran per esbrinar quins són els efectes, per a l’organisme humà, de l’exposició a les radiacions ionitzants. En concret, es pretén establir una relació entre aquestes i el possible desenvolupament de malalties com el càncer, l’existència de susceptibilitats individuals a aquesta patologia o d’altres malalties no cancerígenes.

El projecte DoReMi no és un estudi més. Va més enllà, ja que es constitueix com una xarxa d’excel·lència per promoure la integració de la recerca europea sobre les radiacions. Per aquest motiu, és prioritzaran i finançaran les línies d’estudi claus per esbrinar els possibles efectes nocius sobre la salut i així poder protegir la població de forma més eficaç. Està finançat pel Programa Euratom, sota el 7è Programa Marc de la Unió Europea (UE), amb 13 milions d’euros de la Xarxa Europea d’Excel·lència. El coordina la Finnish Radiation and Nuclear Safety Authority (Autoritat Finlandesa de Seguretat Nuclear i Radiació o STUK).

Les 12 institucions que hi participen provenen de 8 països europeus: Finlàndia, Espanya, França, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Bèlgica i Suècia. El Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) és l’únic de l’Estat espanyol implicat en aquesta iniciativa, tot i que s’espera que s’hi afegeixin nous centres del país.

Què en sabem?

Les radiacions que estudiarà el DoReMi són les ionitzants: raigs X, raigs gamma, neutrons i radioelements, com l’urani o el cesi. Aquestes radiacions poden estar produïdes per diferents fonts. Per una banda, radionúclids naturals com l’urani, el plutoni, el cesi o el iode, poden emetre diferents tipus de radiacions ionitzants (alfa, beta, gamma). Per un altre costat, hi ha tecnologies, com ara la radiologia per als diagnòstics mèdics, que emeten aquestes radiacions (el cas més conegut és el dels raigs X), segons informació de la professora Elisabeth Cardis, investigadora principal del projecte DoReMi i del CREAL.

L’organisme humà pot estar exposat a aquestes radiacions de manera interna, per la incorporació al nostre organisme (inhalació o ingestió) d’elements radioactius, o bé per exposicions externes a causa de fonts alienes al nostre cos (com les màquines de raigs X o els radioelements del medi ambient). Tanmateix, encara no se sap “si els efectes de les exposicions internes i externes són similars”, afegeix Cardis.

No hi ha diferències sistemàtiques d’exposició a radiacions entre la ciutat i el camp Avui, “l’exposició a les radiacions de dosis inferiors a 100 milisievert (mSv) són considerades baixes”, indica Sisko Salomaa, directora de Recerca de l’STUK. S’estima que la radiació anual a la qual es troba exposat un ciutadà europeu és de 2-3 mSv o de 2-4 mSv, segons les diferents fonts consultades. Tothom està exposat a dosis baixes de radiacions ionitzants, ja siguin ambientals, mèdiques o radiològiques, i molt poca gent ho està a dosis altes. La majoria de les segones són rebudes durant el tractament per radioteràpia per al càncer, precisa Cardis.

Quant al nivell d’exposició segons la zona on es visqui, la investigadora informa que “no hi ha diferències sistemàtiques entre la ciutat i el camp. Hi ha professionals que treballen amb radiacions, com ara radiòlegs o treballadors de la indústria nuclear, i els que tenen potencial per a una exposició important solen incorporar dosímetres per mesurar els nivells d’exposició”.

Preocupacions

Els investigadors tracten ara de trobar quin és el risc d’emmalaltir relacionat amb les dosis dèbils, donat que els riscos de les dosis altes ja són prou coneguts. En aquest sentit, ja hi ha evidències que recolzen que poden tenir efectes nocius. Estudis epidemiològics, entre els quals n’hi ha un d’internacional, coordinat per Cardis, sobre treballadors de la indústria nuclear a 15 països, suggereix que sí que existeix un risc de desenvolupar càncer a dosis dèbils, tot i que cal confirmar els resultats.

També han començat a aparèixer altres estudis epidemiològics que assenyalen que d’altres malalties, com les cardiovasculars i les cataractes, “podrien estar causades per dosis més baixes que les assumides prèviament. En aquests moments s’estan estudiant els mecanismes potencials. La Comissió Europea i les autoritats de protecció de les radiacions estan seguint de prop com progressen aquests estudis, per les implicacions que puguin tenir pels sistemes de protecció i les lleis”, afegeix Salomaa.

Tant polítics com científics es troben especialment preocupats per determinades exposicions a les radiacions, com les mèdiques als escàners de tomografia computada (TC), “perquè el seu nombre s’ha incrementat dràsticament en els últims anys” i, sobretot, “la major font d’exposició a les radiacions, que és el radó a l’interior, un gas radioactiu que emana del terra”, informa la mateixa Salomaa.

ACTIVITATS DEL DoReMi Tres són les activitats principals del nou projecte europeu. La primera consistirà a treballar en un Programa Conjunt de Recerca que inclogui qüestions de política clau en la protecció contra les radiacions i la salut pública. D’aquesta manera, s’obtindrà una visió general de la infraestructura europea de recerca i les seves necessitats. Amb la segona es pretén elaborar un Programa Conjunt d’Integració que desenvolupi un full de ruta de les necessitats europees a llarg termini. I la tercera, un Programa Conjunt per a la Difusió de l’Excel·lència, vol englobar la gestió del coneixement i la mobilitat dels científics.

A més, DoReMi proporcionarà una eina operativa per desenvolupar una plataforma a llarg termini per a la integració i el finançament de la recerca europea de protecció radiològica, amb el nom de MELODI (Multidisciplinar European Low Dose Risk Research Initiative). Com diu Sisko Salomaa, "hi ha qüestions importants relacionades amb els riscos de la radiació que només poden ser abordades amb esforços europeus i internacionals".

Tòpics de l'article