Un investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha descobert un nou model matemàtic que descriu, per primer cop al món, el procés de fractura de materials com ara el vidre, els polímers, el formigó, la ceràmica, els metalls, les roques i, fins i tot, algunes fractures geològiques. La recerca s’ha publicat a la revista 'Nature'.

Redacció | 12 de març de 2010

Un estudi dut a terme per investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i del Sanger Institute de Cambridge (Regne Unit), liderats per la Facultat de Medicina de Universitat de Ginebra, ha estudiat com afecten les variacions genètiques de l'ADN a l'activitat dels gens. Les troballes s’han publicat a la revista 'Nature'.

Redacció | 12 de març del 2010

Investigadors de la Universitat de Minnesota han creat la imatge molecular d'un sistema que mou electrons entre les proteïnes de les cèl·lules. L'estudi és un gran avenç per a la biologia i podria proporcionar indicacions de com minimitzar la pèrdua d'energia en altres sistemes, des d'aparells nanotecnològics als sistemes per moure l'electricitat per tot el país. La recerca s'ha publicat a la revista 'Science'.

Redacció | 12 de març del 2010

Un equip internacional d'investigadors dirigits per científics de la Universitat d'Uppsala (Suècia) ha aconseguit un gran avenç en l'estudi de la genètica les animals domèstics en descriure l'evolució del pollastre. Els resultats s'han publicat a la revista 'Nature'.

A. R. | 12 de març del 2010

La iniciativa catalana Fiasco Award, va entregar ahir dijous a Barcelona el "premi" al major fracàs de l’any. Aquest any ha recaigut en l’iPAD d’Apple, que encara no es ven a l’Estat espanyol. En la seva segona edició, aquest concurs pretén premiar els millors projectes de l'àmbit TIC que han acabat en fiasco, a fi de potenciar l'esperit crític.

Redacció | 12 de març del 2010

Científics de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han desvelat una nova funció de la proteïna Notch, oposada a la coneguda fins avui. La dita proteïna es troba ubicada a les membranes de les cèl·lules i activa una cascada de senyals que regula uns gens que faran que la cèl·lula es divideixi, creixi, migri, s’especialitzi o mori. Aquest procés d’activació (anomenat via Notch) és ja ben conegut. Ara, els investigadors han descobert que la proteïna també és necessària per inactivar aquesta mateixa via de senyalització. El treball s’ha publicat a la revista "Current Biology".

Redacció | 12 de març de 2010

Un treball europeu ha demostrat que l’àcid valproic, un fàrmac usat contra l’epilèpsia, és efectiu per tractar una malaltia minoritària neurodegenerativa: l’adrenoleucodistròfia lligada al cromosoma X. El resultat de la investigació s’ha publicat a l’edició electrònica de la revista 'Human Molecular Genetics'.

Redacció | 11 de març de 2010

Científics de Seattle (Estats Units) han seqüenciat per primera vegada el genoma de tots els membres d’una família, nord-americana, amb l’objectiu de dotar els científics d’una eina poderosa per revelar els gens que estan relacionats amb les malalties hereditàries que pateixen els fills. Els pares no tenen cap malaltia, mentre que els dos infants presenten malformacions facials i a les extremitats (síndrome de Miller) , així com disfuncions pulmonars (discinèsia ciliar primària). La recerca s’ha publicat a 'Science.

Redacció | 11 de març de 2010

Un treball internacional en què han participat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Helsinki (Finlàndia) han desenvolupat un model matemàtic capaç de descriure, amb més precisió i realisme que mai, l’acció dels gens sobre l’organització de les cèl·lules i, per tant, sobre la morfologia de tot l’organisme. La recerca s’ha publicat a la revista 'Nature'.

Redacció | 12 de març de 2010

Un treball finançat per la Unió Europea ha identificat més de 4.000 gens que es troben involucrats en l'endocitosi, el procés que les cèl·lules utilitzen per agafar substàncies de l'ambient extern. Els resultats, publicats a la revista 'Nature', podrien conduir al desenvolupament de tractaments per a un ampli conjunt de malalties.

A.R. | 12 de març de 2010

La primera recerca sobre l'ADN de Tutankamon i la seva família apunta que patia malària i que aquesta malaltia l'hauria dut a la mort juntament amb una osteonecrosi. Així mateix, l'anàlisi confirma que el seu pare era Akhenaton, el faraó que va introduir a Egipte el culte del Déu Sol. Tanmateix, el treball no ha aclarit tots els dubtes sobre el jove faraó.

Elena Ledda, Michele Catanzaro | 11 de març de 2010

L’Any Internacional de la Biodiversitat torna a posar sobre la taula el paper de la criptozoologia, que estudia els animals ocults. Resseguint les seves petjades i les tradicions populars, de tant en tant aquesta pseudociència descriu alguna nova espècie que, aleshores, deixa de ser críptica i s’inclou al catàleg oficial de la zoologia. Les seves pistes, doncs, poden contribuir a la ciència.

Patrícia Morén | 11 de març de 2010

Bloc 67. Podria ser el títol d'una pel·lícula, però és un dels últims escenaris de la partida començada ja fa dècades entre els pobles amazònics i el seu propi govern (altres formes de dir-ho: entre els pobles amazònics i les petrolieres, o entre els pobles amazònics i la resta del món, que és el que "beu petroli"). Es creu que Bloc 67 és la concessió petroliera amb més reserves i es troba en una regió de selva, gairebé intacta, prop de la frontera amb l'Equador. El problema és que allà, a més de petroli, hi ha també una gran biodiversitat i, amb tota probabilitat, ètnies no contactades.

Mónica Salomone | 10 de març de 2010

Jan Selby sacia la set investigadora en moltes fonts. "Aquesta trobada del CLICO (Canvi Climàtic, Conflictes Hídrics i Seguretat Humana) a Bellaterra m'ofereix la possibilitat de contrastar el que sé sobre recursos hídrics amb l'experiència i els coneixements de geòlegs, geògrafs, biòlegs, químics o enginyers". I el que sap no és poc. Selby dirigeix una càtedra de Relacions Internacionals a la Universitat de Sussex (Regne Unit) i és autor de diversos llibres que, tot i tenir l'aigua com a protagonista, no són paper mullat.

Jordi Montaner | 10 de març del 2010

Científics de l'Escola de Medicina de la Universitat d'Stanford (Estats Units) han ideat un algoritme de programari que podria permetre a dispositius de qualsevol laboratori separar virtualment una mostra completa de sang en els seus diferents tipus cel·lulars, així com detectar canvis en l'activitat de gens clínicament importants i específics per a cada tipus de cèl·lula. L'estudi s'ha publicat a la revista 'Nature Methods'.

Redacció | 9 de març de 2010