Leonardo va pintar l'aire. Va estudiar la visió humana, l'efecte de l'atmosfera i la llum sobre l'acció de mirar, i es van acabar els llenços nítids del primer Renaixement. Velázquez va millorar la representació fidel de la realitat segons la nostra percepció, fins que la fotografia es va imposar com a mirall del món. Però ni aquesta ni el cinema van aconseguir sortir de les dues dimensions. Només de forma experimental. ‘Avatar’, l'última aventura del canadenc James Cameron, ha posat sobre la taula les bases del nou cinema comercial. 'Guest star': 'Technology'.

Ànnia Monreal | 8 de març de 2010

L’any 1954, un grup de científics dels laboratoris Bell a Nova Jersey (Estats Units), famosos per haver descobert el làser o la fibra òptica, van veure com dispositius de silici als quals s'afegien impureses d'altres metalls presentaven una alta sensibilitat a la llum. Es va iniciar llavors la generació d'electricitat a partir de llum solar, a partir de l'ús de cèl·lules fotovoltaiques de silici. No obstant això, l'eficiència de les plaques solars comercials actuals encara no supera el 14%. La bona notícia és que la nanotecnologia ofereix noves oportunitats més eficients d'aprofitament de la llum solar.

Cristina Jiménez | 26 de febrer de 2010

Buscar feina o parella per Internet ja no és arriscat, i les transaccions econòmiques en línia ja no fa butllofes. La Xarxa s'ha guanyat la confiança dels seus usuaris, tot i l'existència de pressions interessades o bromes que boicotegen la malla. Però en un món que es mou per la feina, l'amor i... la salut, li ha arribat el moment d'encomanar també la seva fortalesa a la ciberasistència i la medicina a distància. Als Estats Units fa temps que han entès els beneficis de l'e-salut. Europa s'esforça per seguir-ne els passos, mentre Nacions Unides insta tot el planeta a canviar de xip.

Ànnia Monreal | 4 de febrer de 2010

"Aquesta setmana em toca matar ratolins", comenta una investigadora d'un laboratori de l'Hospital de Sant Pau, a Barcelona. Cada cert temps, quan els rosegadors ja han complert la seva funció experimental, cal anar l'estabulari per sacrificar-los. No és l'activitat preferida d'aquesta jove científica, però per ara no existeix, en la seva especialitat, un sistema alternatiu d'assaig que no requereixi animals. El camí encara és llarg, però des de l’any 1992 la Unió Europea camina en aquest sentit amb el Centre Europeu per a la Validació de Mètodes Alternatius (ECVAM). Aquesta institució vetlla per estimular el desenvolupament i validació d'opcions que substitueixin l'assaig animal.

Ànnia Monreal | 31 de desembre

Internet va aconseguir unir 131 milions d'europeus de manera regular l’any passat. Des de casa, la feina, el cotxe, prenent un cafè en un bar o al mig del carrer, hi ha una cohesió continental on els ciutadans són molt actius. Un món on es parla de cinema, de música, de feina, de política, economia, geografia, ecologia o qualsevol assumpte que es proposi. Una realitat paral•lela i intangible que ja voldrien com a destinatària moltes empreses i institucions.

Ànnia Monreal | 24 de desembre de 2009

Els científics pronostiquen que l'home arribarà a Mart l’any 2030. Amb més d'un 95% de CO2, l'atmosfera del planeta vermell és irrespirable, de manera que els exploradors hauran d'obtenir oxigen i aliments per una altra via. La solució passa per crear sistemes artificials de suport de vida a l'espai, com el projecte MELISSA. Científics de la Universitat Autònoma de Barcelona treballen en aquest projecte, gestionat per l'Agència Espacial Europea (ESA).

Cristina Jiménez | 4 de desembre de 2009

Sembla mentida que fins fa poc investigadors de microscopi i metges en actiu es donessin l'esquena. Fins fa uns anys, què passava als laboratoris era una incògnita per als hospitals. I a l’inrevés. La implantació de la recerca translacional ve a salvar aquest abisme i a posar els últims descobriments a l'abast dels pacients

Annia Monreal | 29 d'octubre de 2009

La major part de la població creu que la democràcia és la forma de govern més justa, o si més no adequada, per representar la majoria de la societat. Però és realment el millor model possible? El cert és que moltes democràcies actuals s'han transformat en sistemes de govern en què dos partits es van alternant en el poder. El més important en aquestes no sembla ser governar bé, sinó obtenir el màxim nombre de vots a les eleccions.

Cristina Jiménez | 23 d'octubre de 2009

Alguns productes comercials d'ús comú, com cremes solars, pintures o aparells electrònics, inclouen entre els seus components partícules de mida inferior als 100 nanòmetres, o nanopartícules. Precisament la mida d'aquestes partícules els confereix propietats especials i útils, però també obliga a l'estudi dels efectes sobre la salut i el medi ambient. És el que persegueix el projecte europeu ENNSATOX, investigar la toxicitat de les nanopartícules en medis aquosos.

Cristina Jiménez | 16 d'octubre de 2009

El cervell humà està ple d'autopistes d'informació que connecten un bilió de neurones les unes amb les altres. Però els tractats científics encara no n’han senyalitzat els recorreguts. Gràcies al microscopi òptic, Ramón y Cajal va descobrir que el teixit cerebral estava format per cèl·lules interconnectades. Després de més d'un segle, i amb molts avenços tecnològics per entremig, els neurocientífics del nou segle tracten de crear un 'mapa' detallat d’aquestes connexions. Una tècnica basada en el bombardeig d'electrons sembla ser la clau.

Cristina Jiménez | 9 d’octubre de 2009

Amb només 10 milions d'anys, el suposat planeta TWHydrae B és un 'nadó'. El més jove dels que s'han detectat fins ara. Els 'cercadors de planetes' de l'Institut Max Planck d'Astronomia de Heidelberg el van detectar unit encara al cinturó de pols còsmic que envolta la seva estrella mare, la TW Hydrae, a 180 anys llum de la terra. A més de per explorar l'univers, descobriments com el del TWHydrae B ajuden als científics a conèixer més sobre els processos de formació dels planetes.

Cristina Jiménez | 2 d'octubre de 2009

Durant molts anys els homes han modificat l'aparença de la natura. L'han manipulada al seu gust per treure’n el màxim profit, per viure millor. Fidels als seus habitants, molts medis s'han adaptat gràcies a la contribució de certs organismes. I han treballat d'amagat, com els follets del conte dels germans Grimm, perquè al dia següent els pobladors poguessin seguir la seva evolució sense obstacles.

Ànnia Monreal | 29 setembre 2009

El dia en què, l’any 1997, l'ordinador 'Deep Blue' d'IBM va derrotar el campió mundial d'escacs Garry Kasparov, va ser una bona jornada per al neurocientífic Henry Markram, de l'Ecole Polytechnique Fédérale de Lausanne (EPFL). Si en una batalla 'home contra màquina' havia guanyat el cervell artificial, va pensar que potser la supercomputació podria ajudar en un futur a simular el funcionament del cervell. El futur ha arribat, i Markram s'ha proposat dissenyar un model complet del cervell en un termini de 10 anys. El projecte es diu 'Blue Brain Project'.

CRISTINA JIMENEZ | 21 de setembre de 2009

L'any 2005 una epidèmia va esclatar al joc d'Internet 'World of Warcraft'. En poques setmanes, 4 milions dels avatars que habiten aquell regne virtual van morir a causa d'una misteriosa malaltia, la 'sang corrupta'. De seguida, diversos grups d'epidemiòlegs es van posar a estudiar el fenomen: el joc proporcionava un inesperat entorn per estudiar experimentalment el desenvolupament d'una infecció de dimensions macroscòpiques.

Michele Catanzaro | 4 de juny de 2009

A meitat dels anys 20, a Alemanya, Werner Heisenberg nedava en la mecànica quàntica. La seva voluntat per traduir a termes numèrics íntegres les òrbites dels electrons va donar lloc a un sistema que el 1932 li va valer el Premi Nobel de Física. Va desenvolupar la mecànica quàntica matricial, que al seu torn li va obrir la porta a la incertesa. Assegut en el dubte, poc podria imaginar que, 80 anys més tard, el seu nom s’assocaria a un dels millors invents de l'últim terç del segle XX: Internet.

Ànnia Monreal | 28 de maig de 2009